El renaixement del segle XXI
Un cop més, la lluita lliure a Espanya era a l'UCI. Rocky Nelson no es rendia en intentar-la reanimar i organitzà una vetllada a Santa Coloma de Gramenet, el 6 d'abril de 2003. Iniciatives com la seva, però, no van ser suficients per alçar l'escena nacional. Va ser necessari el retorn de la lluita a la televisió, aquest cop sota la insígnia de WWE, perquè Espanya vibrés de nou al ritme del wrestling.
La cadena de televisió privada Cuatro va optar per repetir el binomi triomfador dels 90: van adquirir els drets d'emissió d'Humor Amarillo i el Pressing Catch. A fi de mantenir l'esperit del programa original, van contactar amb els locutors Héctor del Mar i JL Ibáñez per retransmetre la lluita lliure; el primer va acceptar, però el segon al·legà que estava massa allunyat del sector i estava immers en temes editorials. Per completar la parella de comentaristes, van incorporar Fernando Costilla, que ja posava veu al programa Humor Amarillo a la mateixa cadena, per ser el nou company de micròfon de Del Mar.
De nou, es repetí l'èxit. "A la primera època de Cuatro fèiem unes dades boníssimes. Parlo de memòria, però crec que, a l'època bona, érem al milió o milió i escaig d'espectadors", rememora Costilla.
Entre aquest milió de persones que al pati de l'escola feien claus de lluita hi havia, entre molts altres, dos futurs amics que acabarien menjant-se el món: A-Kid i Carlos Romo. Però perquè diamants en brut com ells poguessin brillar, calia algú que els polís. Calia algú com Jorge Catalina.
Esquerra: Héctor del Mar i Fernando Costilla, les veus del wrestling a Espanya al segle XXI
Dreta: Jorge Catalina, fundador de la primera escola de lluita lliure a Espanya del segle XXI
Jorge Catalina, el pare del wrestling espanyol del segle XXI
Igual que a Fernando Costilla, el Pressing Catch dels 90 va encisar Jorge Catalina, qui "jugava amb els amics a fer claus al col·legi". Però com a Sweet Flow i tants altres nens de l'època, la fi de les emissions per Telecinco el va deixar amb un buit. En Jorge, però, fos per tenaç o perquè la lluita li havia causat major impressió, no es donaria per vençut.
En la disjuntiva entre anar a un seminari a Itàlia presidit per Último Dragón o un altre a Regne Unit encapçalat per Andre Baker, Catalina, llavors de 28 anys, es quedà amb la segona opció, atret per la tradició amb la qual compta la lluita en les terres britàniques i pel fet que el curs era més barat i més espartà. Allà va tenir tres grans mentors: Andre Baker, Paul Tracey i un jove de només 19 anys, Zack Sabre Jr.; qui més d'una dècada després s'enfrontaria a A-Kid a Madrid en un combat de 5 estrelles.
Va ser Tracey qui va suggerir al pioner de l'Hospitalet que, en lloc de venir al Regne Unit cada tres mesos per fer un seminari, muntés la seva pròpia escola a Barcelona. Seria la primera escola a Espanya al segle XXI.
🔨 Andre Baker era entrenador a l'escola NWA UK Hammerlock
🧙 A la mateixa empresa hi entrenaria, sota la supervisió de Majik, Matt 'El Druida' Charlton, qui fundaria Pro Wrestling Euskadi
BACKSTAGE
El 2007, Jorge Catalina va tornar a Espanya i va fundar Super Wrestling Alliance (SWA). Els inicis van ser complicats: el primer recinte d'entrenaments va ser el gimnàs Koryo, compartit amb altres grups d'esports diferents. "Sempre la primera pregunta que et fa tothom quan vas a un gimnàs a oferir una activitat és 'a quanta gent portes?'. És comprensible. Al capdavall, un gimnàs és un negoci i necessita ingressos, no et deixaran una sala que costa uns diners durant X hores a la setmana si no produiràs quelcom a canvi".
Malgrat la incertesa constant al llarg de la història, SWA va esdevenir un gran centre de producció: la primera fornada de lluitadors autòctons i la llavor sobre la qual sorgirien algunes de les principals escoles del present.
"Als anys 70, normalment eren lluitadors que sortien de grecoromana o olímpica que, quan portaven un temps allí, els acabaven formant en lluita lliure professional. Però no hi havia escoles de catch en si, no era quelcom al que et poguessis dedicar específicament. De manera que sí, jo he creat la primera escola de lluita professional en si" - Jorge Catalina
Sis dels reclutes d'aquesta primera lleva van ser Javier 'JB' Barnés, La Pulga, Jaime Léctor, Barracuda, Jocoso Jr. i Yawara. Per entrenar-los, Catalina no estava sol: a Barcelona comptava amb l'ajut d'un dels seus companys de fatigues al Regne Unit, Lee Flynn, qui dirigí les primeres classes. Però SWA era molt més que Barcelona: el segon cap de la bèstia residia a Madrid i es deia Lukas Skott. A la capital, 'LSK' va rebre un cop de mà de Sean South. Per JB, que es va apuntar a Barcelona just una setmana després de l'obertura de l'acadèmia, "ells (Jorge i Lukas) no tenien el coneixement llavors suficient, i van dur entrenadors. [...] Ells van estar un any a cada lloc, i realment això va ser l'etapa fundacional d'SWA".
L'escola va organitzar campus i esdeveniments arreu d'Espanya amb l'objectiu de difondre la disciplina. El primer va ser a Segòvia, el 7 de juliol de 2007. Gràcies a aquests xous i seminaris, gent com Tavares de la Mancha i Rod Zayas no van tardar a incorporar-se a la divisió madrilenya sota la tutel·la de Lukas Skott. "Van començar a realitzar-se classes en un gimnàs al carrer Jorge Juan de Madrid, al costat del Palacio de los Deportes. Érem literalment 5 matats en un soterrani d'un gimnàs, que era on emmagatzemaven les coses. Bàsicament, amb un matalàs mig trencat", recorda Zayas.
Dos superherois per inspirar tot un país
Les divergències entre Jorge Catalina i Lukas Skott no trigarien a aparèixer, i la seu madrilenya es va escindir d'SWA l'any 2008, tot fundant No Limits Wrestling. El primer pas d'aquesta nova promoció va ser organitzar, el 15 de juny, un xou a Pinto, Madrid, que seria encapçalat pels combatents internacionals Chris Hero i Claudio Castagnoli, però que també seria l'estrena en un quadrilàter per alumnes com Rod Zayas. "Potser pel fan casual no és res, però per a nosaltres, que ja estàvem posats en l'assumpte, era una cosa a tenir en compte. Ens va permetre creure'ns-ho, com a mínim creure'ns-ho suficient per dir 'aquest tio que és aquí al costat és l'hòstia. Potser si segueixo entrenant molt temps com ell, potser un dia aconsegueixo ser una desena part del bo que és'".
Pel reduït públic que es va acostar al poliesportiu Alberto Contador, l'esdeveniment va resultar una revelació, un senyal que la lluita lliure a Espanya podia consolidar-se. A-Kid va començar a treballar per convertir-se en lluitador deu dies després del matx i reconeix que el mirava assíduament durant els entrenaments.
"Crec que aquest combat, encara que no ho sembli, realment és un punt d'inflexió. [...] En Chris Hero i en Claudio van marcar una època total, no només per als lluitadors, sinó per al wrestling en general. Van definir el que anava a ser la lluita lliure en un futur" - A-Kid
No Limits Wrestling seria la llavor que no gaire després germinaria en La Triple W, però el record de Pinto segueix molt viu. "Avui en dia, se segueix parlant a La Triple W dels que van estar en aquell espectacle. [...] Per als xavals que eren allí, va ser com 'd'acord, hem lluitat contra dos superpros i els hem vist fer la seva moguda", afirma Carlos Romo.
El 26 de juliol de 2008, l'empresa Eventos de Wrestling Europeo (EWE) va organitzar una vetllada a Olatzi, Navarra, en homenatge als antics campions del segle XX, Pedro Bengoechea i Miguel Galarza. Lukas Skott va vèncer a Angélico (qui en aquell moment lluitava amb el seu nom real, Adam Bridle, i qui anys després seria entrenador a RIOT Wrestling) per esdevenir l'inaugural Campió d'Espanya de No Limits Wrestling. Seria la introducció d'un títol més si no fos perquè Bengoechea i Galarza en persona van pujar al quadrilàter per fer entrega del cinturó a Skott, escenificant un relleu generacional en el wrestling espanyol. Més encara, el cinturó que rebria 'LSK' era el mateix que havia fet brillar la cintura de Bengoechea en l'època daurada del catch.
"Perquè no sigui un cinturó creat del no-res, se li vol donar un llegat que també serveix d'homenatge a la lluita lliure que va haver-hi els anys de postguerra, fins als 70 més o menys Això serveix d'homenatge i recull aquest llegat" - Marco Correas, president en funcions de La Triple W entre 2016 i 2017
"La putada que vam tenir és que, després del 2008, tot i que vam seguir entrenant, encara que de forma molt intermitent perquè les circumstàncies no acompanyaven, no vam aconseguir fer un xou fins al 2011. Vam estar tres anys pic i pala, pic i pala, a veure si tirem quelcom endavant. Però era molt complicat, molt, molt complicat", reconeix Rod Zayas. "NLW té la importància de ser la primera pedra. [...] Es va refundar en el que avui en dia coneixem com La Triple W", afegeix Marco A. Correas, president en funcions de White Wolf Wrestling entre 2016 i 2017.
Un fenomen de masses... I qui en parla?
La lluita lliure començava a despertar passions de nou. El tall gros del pastís se l'enduien Fernando Costilla i Héctor del Mar amb les emissions de WWE a Cuatro. Aquest èxit comercial va inspirar altres empreses de comunicació a pujar al carro de la lluita lliure. Telecinco va voler ressuscitar el filó del wrestling dels 90, però com que no va poder disposar dels drets d'emissió de WWE, va adquirir els de l'empresa japonesa Michinoku Pro Wrestling. Les emissions van començar el 19 de setembre de 2008 i, malgrat comptar amb lluitadors de la talla de Tiger Mask IV, el quart membre d'una nissaga de lluitadors emmascarats que va inspirar Lo Perico Enmascarat, no va tenir gaire audiència.
Des d'Itàlia, l'empresa Nu-Wrestling Evolution (NWE) va organitzar una gira per Espanya amb exmembres de WWE com Booker T, Rikishi i Último Dragón; els seus combats van ser emesos per La Sexta a partir del 19 de juliol de 2008 amb comentaris d'Andrés Montes.
📰 NWE també va llançar una revista sobre wrestling a Espanya el 2007,
que va ser èxit de vendes per davant del magazín de Solowrestling
🏹 A la gira espanyola de NWE hi participà la llegenda de WWF Ultimate Warrior. De fet, l'últim combat de la seva carrera va ser a Barcelona
BACKSTAGE
Un inici i dos finals
La lluita lliure és un primer amor per a molts nens, però no tots acaben igual. Fernando Costilla i Héctor del Mar van donar a través de les seves retransmissions a Cuatro i tants altres canals moltes tardes d'oci i moltes hores del pati plenes de diversió a nens com David Arasanz i Alberto García.
Tots dos joves, el primer de Sant Vicenç de Montalt i el segon d'Alcalá de Henares, van iniciar aquesta aventura junts sense saber-ho, separats per més de 600 km. En David va deixar la lluita de banda un temps, però cap al 2015 la flama es va tornar a encendre. L'Alberto anava un pas per endavant: és en aquesta època, ja havent-se batejat al seu primer xou en directe, que comença a indagar sobre el wrestling independent.
Malgrat que en David també s'endinsaria al món de les indies, el seu principal motor de consum era WWE. Amb l'arribada de la UFC, però, alguna cosa va canviar. "Per una banda, sentia que hi havia massa contingut. Sobretot mirava WWE, el que treien pel canal de Youtube, i no sé si eren 2 hores a la setmana [...] Sentia que o ho seguia tot o no m'assabentava del que estava passant. Al final eren massa coses a veure. [...] Em va acabar cansant això".
L'Alberto fins a cert punt li dóna la raó a en David. "L'experiència de qualsevol fan de la lluita lliure canvia gradualment". Ara bé, per al jove madrileny, tots els canvis han avivat la seva passió. "He estat a partits de futbol i de bàsquet, i jo crec que a la lluita lliure és el lloc on més et submergeixes dins de l'espectacle que estàs veient". Ell ha seguit endavant, fins al punt que ha arribat a anar a l'estranger a veure wrestling. Són dos rius amb la mateixa font, però amb desembocadures diferents.
La principal competència per Cuatro seria Antena 3, que va adquirir els drets d'emissió de TNA gràcies a la intervenció de David Henden, vicepresident d'adquisicions de LUK Internacional, distribuïdora de continguts com els DVD de WWE. Les dues cadenes es van fer competència directa amb els seus respectius programes de lluita lliure, fet que Henden qualifica del "downfall" del wrestling a Espanya. "Tant a l'un com a l'altre ens va matar. [...] Mantenia la mateixa gent, però estava dividida en dos programes. I per una emissora i l'altra, no era suficient." El juny de 2009 l'experiment de TNA a Antena 3 va acabar després d'un any de trajectòria. Per Carlos Gascó, un dels dos comentaristes junt amb Gabi 'La Veu' Ribera, aquest contacte amb el wrestling internacional de primer nivell va fer que creixés la seva afició per la lluita i el va empènyer a crear els seus propis esdeveniments; una voluntat que cristal·litzaria en la promotora RCW.
WWE seguiria a les pantalles espanyoles, però va haver de vagar sense rumb fix. Després de la guerra d'audiències contra TNA i Antena 3, l'estada del Pressing Catch a Cuatro va arribar al seu final. Marca TV seria casa seva de manera temporal fins que es va poder establir de manera definitiva a Atresmedia, l'antic feu del seu rival, des de finals de 2013. Després de set anys fluctuant entre Neox i MEGA, l'aventura de WWE a la televisió nacional va arribar al seu final l'abril de 2020. La incorporació a la taula de comentaristes d'Alfredo Duro, conegut per la seva feina a El Chiringuito de Jugones, no va aconseguir fer remuntar les xifres d'audiència, afectades per l'esgotament del producte i per la mort d'Héctor del Mar el 2019. No obstant això, Fernando Costilla es mostra optimista amb el seu futur: "Tard o d'hora, tornarà, perquè ho necessita WWE i és un molt bon producte televisiu", assegura.
Mentrestant, al reialme d'Internet, la pàgina Solowrestling duia la corona. El 2005, Sebastián Martínez va refundar el Club Español de la WWF en la que avui és la web en castellà sobre lluita lliure més llegida del món. No tota la seva existència ha estat tan exitosa. "Crec que fins que no vam treure la revista el 2007, no va evolucionar. [...] Vam arribar a un acord amb Norma Editorial, [...] i crec que aquí va haver-hi un canvi perquè va començar a haver-hi una mica de negoci. La gent que escrivia cobrava i nosaltres també guanyàvem diners fent la revista".
Just un any més tard, el 2008 va aterrar TNA a Espanya, i Solowrestling va ser contractada per LUK com a consellers. La pàgina va anar creixent fins al punt que es van engrescar a organitzar xous propis.
El més destacable va ser el Solowrestling Live del 3 de juliol de 2011. El primer combat el protagonitzaven dos talents locals: As de Picas (Jorge Catalina) i un dels seus alumnes avantatjats, La Pulga. El plat fort de la jornada, però, era la defensa del Campionat Mundial de ROH, un dels títols més prestigiosos dels Estats Units, entre Davey Richards i Tommy End.
El mateix 2011 va succeir un esdeveniment clau en la història del wrestling espanyol modern. El 14 de maig, es refunda a Madrid l'empresa de lluita lliure més destacable d'Espanya. De les cendres de No Limits Wrestling en sorgeix White Wolf Wrestling, coneguda arreu com La Triple W.
🐺 El lluitador iraquià Billy White Wolf visità el Campo del Gas de Madrid el 1970, on s'enfrontà a Pedro Bengoechea
🧨 Adnan Al-Kaissie, nom real de White Wolf, va ser company d'institut
de Saddam Hussein i va introduir la lluita a l'Iraq per ordre del dictador
BACKSTAGE
El primer udol de La Triple, líder de la bandada
Lukas Skott, Rod Zayas, Hades i Blacksmith són alguns dels noms que vertebren les perimeres passes de White Wolf Wrestling. L'epifania arribà més tard. El 14 de juliol de 2012, un nano de 14 anys s'estrenava en un combat. Era el debut d'A-Kid.
Des del quarter general de La Tabacalera, La Triple va experimentar un creixement considerable, tal com ho feia el seu alumne avantatjat. El progrés del 'Nen Anònim' no passava desaparcebut per a la directiva, i van considerar oportú que guanyés el campionat
màxim de La Triple W el 9 d'abril de 2016. Rebria el mateix cinturó que Pedro Bengoechea i Miguel Galarza havien entregat a Lukas Skott vuit anys abans i, precisament, seria LSK qui escenificaria aquest pas de torxa. Començava l'era d'A-Kid.
"Fa vuit anys, l'últim campió d'Espanya en actiu que hi va haver, Pedro Bengoechea, em va entregar una cosa. I realment, crec que jo només he estat, junt amb els altres companys de La Triple W que l'han tingut, un semidigne guardià esperant que arribés el moment que algú en condicions el tingués. Aquest és el llegat de Pedro Bengoechea, 22 anys campió d'Espanya" - Lukas Skott
A partir d'aquí, la història de La Triple W seria paral·lela a la d'A-Kid i tots els focus es posarien sobre la jove promesa. L'associació s'engrandiria fins al punt que deixarien de fer els xous de manera gratuïta i farien una aposta per professionalitzar el wrestling espanyol. La discoteca Shôko passaria a ser la seu permanent de La Triple a partir del 2020. L'aposta deliberada pel 'Nen Anònim' semblava deixar en segon pla la resta de la plantilla. El company de lona i amic d'A-Kid, Tavares de la Mancha, s'enorgulleix de l'èxit del seu col·lega, però alhora li sap greu el rumb pres per La Triple. "Això no és culpa seva, però és el que ha derivat del seu èxit. No és cap tabú, això és així. La Triple W es va perdre en l'èxit d'A-Kid, i van centrar tot el seu èxit en el d'ell. I després es van oblidar de les altres coses".
És una inversió que Marco Correas reconeix i justifica: "Seria absurd dir que no va ser una aposta deliberada. En el seu moment sí que va ser una aposta deliberada per A-Kid, i ara també és una aposta deliberada, perquè saps que no et fallarà. Mai et donarà un combat dolent".
"Vam partir sent somiadors i ara són gent amb molt talent atlètic, però amb poc talent emocional" - Tavares de la Mancha
🤡 Al mateix xou on debutà A-Kid també saltà al ring per primera vegada el barceloní Jocoso Jr.
🐟 Junt amb Barracuda, Jaime Léctor i altres antics membres d'SWA,
Jocoso havia fundat a Barcelona l'escola SPW el 2011
BACKSTAGE
Un divorci...
Igual que a Madrid, els primers compassos de l'SWA van ser durs i complicats, marcats per la incertesa. "Arribar, veure un gimnàs de barri, buit, en condicions com les típiques d'un gimnàs de barri de pel·lícula, i veure't davant del perill, a veure què m'ensenyen", recorda l'exalumne Jaime Léctor.
Per sort, la companyonia entre els alumnes i la presència reconfortant de Jorge Catalina era un suport entre els aspirants. "Ell, cada alumne que va tenir, hi veia alguna cosa, i deia 'mira, anem a treballar en això, crec que si fas això funcionarà'. O sigui, creia en les persones, en Jorge. Fos qui fos que trepitjava el seu tatami, creia que hi havia potencial per fer quelcom", assegura amb afecte La Pulga, una de les principals promeses sorgides d'SWA.
Léctor encara va una mica més enllà. "El que m'ensenyen no sé si està molt bé o no. Vaig a fer-li cas. Alguns cops et feies mal, altres no. Però tu anaves millorant i tu mateix t'anaves corregint, o amb el company. T'estaven tots ajudant".
De mica en mica, SWA feia espectacles de pagament, inclús amb futures estrelles com El Genérico, i es van anar traslladant de local. "Al principi principi era una botiga de còmics (Manga Room) i estava allí el tio venent còmics i nosaltres al fons entrenant. Era tot molt estrany", relata Jocoso Jr., que es va incorporar el 2009. El seu company Barracuda, que es va inscriure una mica abans que ell, afegeix: "Abans d'això era un gimnàs compartit amb molta més gent, però quan es va decidir fer el primer petit salt, ens vam traslladar a aquesta botiga de còmics, on hi havia un ring instal·lat i era pràcticament nostre, el local".
La incertesa inicial no va minvar. "A vegades havia passat que en Jorge havia perdut massa diners i, per tant, no hi hauria xous. Llavors, si no hi ha xous, no venien alumnes; si no venien alumnes, la quota del gimnàs no es podia pagar. [...] Aquestes eren les dificultats de no tenir mai un lloc fix. No tenir la certesa de poder fer espectacles. Sort d'en Jorge per posar-hi empenta i també de la nostra empenta, perquè ens agradava realment el que fèiem i encara ens agrada. I gràcies a la nostra passió, fèiem l'impossible. Això també ens va construir com a persones i com a lluitadors", reflexiona La Pulga.
Malgrat els esforços per seguir endavant, no van tardar a aparèixer discrepàncies dins SWA, igual que havia passat entre Jorge Catalina i Lukas Skott. Un grup de lluitadors, en el qual s'inclouen Jocoso Jr., Barracuda i Jaime Léctor, va decidir escindir-se i fundar la seva pròpia associació: Spanish Pro Wrestling (SPW).
Aquesta nova escola era més "assembleària i democràtica", segons Barracuda, fet que contrasta amb la visió que Jorge Catalina tenia d'SWA: "Ho organitzava tot jo. Jo era l'administrador, el gerent, el tresorer, el secretari, el president... Tot ho ideava jo, planificava jo i duia a terme jo", reconeix el pioner.
SPW també va innovar en altres aspectes. Van passar a fer els espectacles de manera constant en centres cívics, espais joves i altra mena de sales públiques, van presentar un torneig de trios basat en el King of Trios de CHIKARA, competició on més endavant brillaria Team WhiteWolf, i van coronar la primera campiona absoluta d'Espanya: Dragonita.
"A Espanya era molt fàcil innovar perquè era una tabula rasa, no hi havia res" - Barracuda
🐲 Dragonita també va ser la primera lluitadora espanyola moderna en
combatre a l'estranger, incloent-hi destins com el Regne Unit i el Japó
🌟 Combatria a l'empresa japonesa STARDOM, que el 2015 realitzaria
una gira per Europa amb la col·laboració de l'RCW de Carlos Gascó
BACKSTAGE
A més a més, a través de Rod Zayas, SPW va reestablir el contacte Madrid - Barcelona, una relació que també refrescaria la nova associació que havia d'aparèixer el 2015, RIOT Wrestling, avui coneguda com a Resist Pro Wrestling.
... I una herència
El 2015, el mateix any que la revista oficial de WWE va tornar al mercat dirigida per José Óscar Plaza i amb la col·laboració de Carlos Gascó i Sebastián Martínez, l'SWA va experimentar una metamorfosi.
"Havia invertit allí set anys de la meva vida. Totes les meves energies durant anys. [...] Em va costar baralles amb la meva parella, vam estar a punt de trencar per temes de l'escola en més d'una ocasió perquè és clar, és quelcom que no t'està donant fruits. S'està menjant tot el temps, i dius 'què estàs fent amb això?'. Al cap i a la fi estic perseguint un somni que no aconsegueixo aixecar. [...] Al final vaig parlar amb alguns alumnes que estaven interessats a seguir amb el projecte i els vaig cedir el relleu", afirma Jorge Catalina.
Javier 'JB' Barnés, Jahre, La Pulga, Folo i Carles Carrión van ser els cinc membres fundadors de la successora d'SWA: RIOT Wrestling. Rebatejada anys després com a Resist Pro Wrestling, superaria en temps de vida a la revista de WWE, que només duraria dos anys.
Grup de membres d'SWA. D'esquerra a dreta a baix: Kurczak (en un futur Jorge Carranza, entrenador en cap de Resist), Bad Boy, Jorge Catalina, Javier 'JB' Barnés.
A dalt: La Pulga i Jahre
"En aquell moment, el projecte d'SWA estava força esgotat. Hi havia diverses escissions dins la companyia, els espectacles es feien en un lloc molt petitet. Com que faltava una mica de sang nova", reflexiona JB. Gràcies a la seva estada al Canadà, RIOT es va dotar ràpidament d'una estructura sòlida, dividida en departaments en contrast amb l'assemblearisme d'SPW i la centralització d'SWA.
RIOT va créixer, i va incorporar nous alumnes vinguts de tot arreu. TJ Charles va venir d'Irlanda; Carlos Vega, Alex Ace i Jaime Léctor, d'SPW, que va tancar les portes el 2017; Jorge Carranza, Bastian Krueger, Yawara, Lo Perico Enmascarat i el mànager Alex Salgado, directament d'SWA. A més a més, s'hi va unir gent nova al món de la lluita lliure, com Pedrolo, Murciano i Gin West.
Calia un nou quarter general per acollir tants reclutes nous. Krueger, membre de la directiva actual de Resist, analitza l'establiment de l'associació a la sala Ball Centre de Sants l'any 2018: "Volíem fer una Meca de la lluita lliure a Barcelona. [...] Nosaltres volíem que la sala Ball Centre fos el lloc on la gent digués 'vaig a veure lluita lliure aquest cap de setmana'".
De mica en mica, la nova associació es va consolidar com la referència en lluita lliure a Catalunya, una fama que transcendiria fronteres fins al punt que WWE oferiria un tryout (prova d'accés) a la nova promesa Alex Ace, que també havia bregat pel Japó, el mateix any 2018. Era un dels primers espanyols a rebre aquesta oportunitat. El lluitador qualifica l'experiència com "la millor o una de les millors de la meva vida" i, malgrat no ser seleccionat, va mantenir el contacte amb l'entrenador en cap de l'empresa Matt Bloom.
Igual que La Triple W havia enfortit els seus talents enfrontant-los a estrelles internacionals, RIOT Wrestling va fer el mateix. La cirereta del pastís va ser el 19 de gener de 2019, quan van aterrar tres dels lluitadors de més renom de l'escena independent europea: El Phantasmo, Chris Brookes i Kid Lykos.
Jorge Carranza custodiava el maletí de RIOT, que atorga al seu portador una oportunitat per lluitar contra el campió absolut de l'empresa en el moment que desitgi. El Phantasmo va volar des del Canadà per enfrontar-se a aquest possible futur campió barceloní. El públic estava dividit: mentre els més joves anaven amb el noi de casa, els hooligans, incloent-hi un destacament provinent d'Itàlia, eren conscients del talent del visitant i anaven amb ell a mort.
El suport va donar els seus fruits a l'espectre canadenc, que es va alçar amb la victòria. El públic ja estava preparat per al segon plat fort: el combat pel títol per parelles.
La derrota contra Team WhiteWolf l'estiu de 2018 va actuar com a combustible per a Ley y Orden. Des de llavors, Pedrolo i Murciano s'havien mostrat invencibles en la divisió per parelles de Barcelona fins a fer-se amos i senyors dels cinturons. Només un equip de primer nivell europeu com CCK podia fer-los front. I ni així. El domini de Ley y Orden va continuar impertèrrit.
La vetllada de Before the Storm va quedar gravada d'una manera o altra en el públic, els organitzadors i els mateixos participants. A Carranza el va ajudar molt a créixer com a lluitador, mentre que els estigmes d'El Phantasmo sobre la lluita espanyola es van dissipar.
Jorge Carranza: "Va ser bastant difícil en el sentit que va ser la primera vegada que lluitava com a heel, com a malvat en un show en obert. [...] A més a més, contra El Phantasmo. Agraeixo moltíssim aquesta oportunitat i, de fet, joder, és bastant important per a mi, aquest combat. Va ser difícil, com he dit, però crec que ens vam entendre. Va sortir un bon combat. Òbviament, amb l'experiència que tinc ara seria diferent. Faríem més cosetes, però em va ajudar bastant en el sentit de poder veure això de manera diferent, de poder arriscar-me a fer més coses".
El Phantasmo: "Suposava que el wrestling espanyol era una merda. [...] Vèncer en Jorge va ser senzill, però va mostrar molt de cor, cosa que em va impressionar".
El combat per parelles tampoc va deixar ningú indiferent. Per Pedrolo va significar un altre comodí a ensenyar a promotors interessats a contractar-lo i, per a Kid Lykos, va ser una experiència refrescant.
Pedrolo: "Va ser molt guai. Va ser molt top. Anàvem cagats, però no tant com amb WhiteWolf. La prova de foc va ser aquella, ara estàvem més segurs de nosaltres mateixos. [...] Sé que el Lykos el va retuitar i li va encantar, li va agradar molt el combat. I sé que Brookes, a partir de Kid, va dir que estava molt content amb nosaltres i que s'ho havia passat molt bé. Amb els promotors ha tingut una repercussió de 'hòstia, sí, m'agradaria tenir-vos', però és complicat i ara, més".
Kid Lykos: "Em va encantar. Havent lluitat a Mèxic el 2018, va ser l'atmosfera més semblant. L'atmosfera del públic va ser increïble i crec que els nois a qui ens vam enfrontar eren molt bons. [...] M'ho vaig passar molt bé lluitant a Barcelona, crec que els nostres rivals eren d'un alt nivell, i el mateix vaig pensar de tot l'espectacle".
Amb la creixent puixança de RIOT Wrestling, la companyia va implementar un sistema d'entrada inversa, on l'espectador tria el que paga, a partir de setembre de 2019, amb la vista posada a començar a professionalitzar l'escena barcelonina. Un altre element clau en aquest sentit va ser la col·laboració que A-Kid inicià amb l'associació de la Ciutat Comtal el 2020: comptar amb un lluitador d'elit com a entrenador va avivar la passió que sentien els alumnes i feia una mica més real el somni d'arribar a ser lluitador professional.
És el cas de Genís Mas, que sota l'àlies de 'Gin West' veu en Kid un referent per ell i les noves generacions de lluitadors. "Té una responsabilitat enorme. Jo crec que és la figura de connexió que pot fer que la indústria aquí a Espanya despunti. [...] Jo crec que pot tenir la clau que obri la porta a una exposició molt més gran", reflexiona.
El pare d'en Genís és el comunicador, actor i periodista Sergi Mas. En un viatge a Madrid fa cinc anys, en Sergi va quedar atònit pel somni del seu fill. "El primer dia que vam anar a sopar em diu: 'Papa, jo em vull dedicar a la lluita'. Jo recordo que se'm va caure... Dic, 'no és possible' [...] No ho vaig entendre. A mi em va costar assimilar aquella primera nit".
Va ser el dia en què en Genís va convidar el seu pare a un xou perquè el veiés lluitar quan en Sergi va comprendre què és la lluita lliure."Vaig marxar dient 'hosti, que bé que el meu fill està fent el que li agrada no, el que l'apassiona, i ell és feliç". La inspiració d'A-Kid va arribar a en Sergi a través del seu fill, que va ser alumne del campió de la Heritage Cup. "Esteu parlant, entenc, del Messi d'aquest món", declara el periodista tot resumint la rellevància del 'Nen Anònim'.
📺 LUK Internacional, l'empresa que adquirí els drets de TNA, també
distribueix els productes de les franquícies Doraemon i Shin Chan
🐘 El president, Paco Gratacós, i el vicepresident d'adquisicions,
David Henden, van aparèixer a un capítol de Shin Chan
BACKSTAGE
Hi ha més lluita a Espanya?
Si bé Madrid i Barcelona han estat històricament dos punts neuràlgics per la lluita espanyola, hi ha molt més món més enllà de les dues metròpolis. A la dècada de 2010, Bilbao era el tercer cap del ca Cèrber del wrestling nacional.
Pro Wrestling Euskadi (PWE) va ser fundada el 2012 pel britànic Matt 'El Druida' Charlton i, amb el temps, es va anar consolidant com una de les principals associacions del país.
L'auge era tan potent que, el 12 de setembre de 2015, va organitzar una vetllada conjunta amb l'empresa anglesa IPW:UK, amb lluitadors de talla mundial com Will Ospreay, que s'enfrontaria a A-Kid el 2019, i Jimmy Havoc. I quan res havia de fallar, va fallar tot. El ring va col·lapsar després del primer combat, va obligar a cancel·lar la jornada i va forçar la marxa d'El Druida de l'empresa, assumint tota la responsabilitat, per salvar-la.
"El millor que podia passar a l'empresa era que jo sortís i assumís tota la responsabilitat, amb la idea que, quan marxés, amb mi desapareixeria tot l'estigma. [...] Al final, la millor decisió que podia prendre era abandonar PWE", reflexiona Charlton.
L'accident va suposar un cop dur per PWE, que no va tornar a fer cap espectacle fins que va col·laborar amb el festival Azkena Rock els anys 2017 i 2019. Charlton, centrat en la seva carrera com a il·lustrador, no descarta tornar-hi en un futur, però, de moment, prefereix veure com el seu nadó aprèn a caminar sense ajuda.
Amb el seu retorn a l'activitat, PWE es va trobar amb una Espanya molt canviada. Al mapa del país cada cop hi sortien més empreses i escoles de lluita lliure: Andalusia, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Madrid, País Basc i País Valencià ja disposen, el 2021, d'almenys una companyia de wrestling.
La revolució femenina
Sense ser una escola com La Triple W o Resist, RCW també s'ha fet un nom a l'escena del wrestling espanyol. La va fundar l'excomentarista de TNA Carlos Gascó amb un objectiu molt clar en ment: "jo sempre he pensat a professionalitzar el món de la lluita lliure". És per això que, en lloc de fer una escola, Gascó es va centrar a portar talents internacionals a Espanya, com la japonesa Mika Iida, i enfrontar-los amb lluitadors nacionals, tots ells rebent una remuneració i cobrant entrada als espectadors.
"Quan contractes una persona per lluitar i la poses a un ring, s'està arriscant. Està arriscant el seu coll per fer un treball per tu. Això s'ha de pagar", argumenta Gascó.
Va ser gràcies a RCW que l'empresa japonesa STARDOM, la més important de lluita femenina del món, va aterrar a Espanya el 2016. Aquesta gira europea ha estat la primera i única que ha fet STARDOM al continent; una ocasió que la companyia del Sol Naixent va aprofitar per posar en joc per primer cop un nou cinturó.
Al torneig per coronar la campiona inaugural, hi participà la gallega Dragonita. Va arribar a semifinals, on va caure davant la triomfadora del certamen i futura campiona femenina d'NXT, Io Shirai.
L'aposta d'RCW per la lluita femenina va arribar al punt d'organitzar diversos espectacles propis formats exclusivament per lluitadores i a incorporar a la veterana wrestler Yawara a la seva junta directiva.
Remant contracorrent
Amb prou feines hi ha registres sobre les lluitadores del segle XX i la seva importància ha estat menystinguda al costat dels wrestlers barons. Per això, les combatents del segle XXI no només s'enfronten als seus oponents dins el quadrilàter, sinó que cada dia fan mans i mànigues per ser valorades com mereixen.
María de la Rosa és lluitadora a La Triple W i és, de fet, l'única entrenadora de la seva acadèmia, Lucharama. Reconeix que "que estigui allà coordinant-ho i entrenant altres lluitadors és una gran passa", però, gràcies a la seva voluntat de documentar-se sobre la lluita lliure del segle XX, adverteix que "el masclisme entre 2014 i 2018 era present i era més fort inclús que el que pogués haver-hi en aquella època. [...] Les lluitadores ens ho hem de currar el triple".
A banda de criminòloga, lluitadora i haver ostentat el Campionat Open Challenge de The Wrestling a Irlanda, Yawara és cinturó negre tercer dan de karate. Practica aquesta art marcial des de petita i, per aquesta raó, el tracte que va rebre en començar a entrenar-se com a wrestler la va sorprendre: "No hi havia noies per medir el nivell i òbviament em comparaven amb nois. M'intentaven protegir, i ho agraeixo, però porto pegant-me des dels 4 anys".
Queda encara molt camí per fer, però la lluitadora Sara León té una idea sobre com fer que la gent vegi la lluita femenina com una disciplina més. "Sempre que puc procuro compartir coses entrenant, estudiant, esforçant-me, perquè crec que això pot inspirar molt. Al final, tots som humans, i si demostres aquesta humanitat, la gent t'entendrà més i tindrà més empatia. Necessiten més referents. [...] Al principi sempre hi ha prejudicis, però és normal, és com ens han educat. El que cal fer és trencar aquesta mena d'actituds perquè la gent desperti i vagi més enllà"
"Mai m'he vist com a competència. Jo em veig com un company de professió. Som molt pocs, no puc mirar únicament per mi mateix. Que totes les escoles es respectin i s'ajudin entre totes per créixer junts, que és la finalitat d'aquest esport" - Jeffrey Pac, fundador de Lucha Libre Barcelona
A la quarta va la vençuda
Ha estat un camí de més d'un segle perquè A-Kid arribi al cim. En el seu quart cara a cara, el 'Nen Anònim' s'imposà per fi a Trent Seven i es coronà campió de la Heritage Cup. Ara bé, encara li queden cotes més altes per escalar. Encara hi ha, almenys, un pic que se li ha resistit: el colós austríac WALTER, campió d'NXT UK. A-Kid s'enfrontava al repte més important de la seva carrera.
El 14 de gener de 2021, Espanya tremolava amb cada impacte que rebia l'heroi de Vallecas. A-Kid va caure derrotat després de gairebé un quart d'hora de foc creuat contra l'os més difícil de rosegar amb el qual s'ha encarat fins ara. El jove llop està, de moment, ferit, recuperant forces per tornar a escalar la muntanya, i ja no té en la seva possessió la preada copa. Ha perdut la Heritage Cup, però aquell que compta amb l'herència d'Antonio Posa i de més d'un segle de campions no ha de tenir por a cap tempesta. A-Kid viurà per combatre un dia més. Quin és, però, el futur de la lluita lliure a Espanya? Darrere el llop solitari triomfador hi ha tota una bandada que espera veure què li depararà el demà.
